SELECCIÓ-HERÈNCIA GENÈTICA-DEGENERACIÓ I CONSCIÈNCIA

 

El rostre és el primer que inevitablement llegim en el moment en què visualitzem el conjunt d’una persona.

La motivació que em mou com a retratista d’ofici és el misteri de la selecció que intuïtivament fem cada un de nosaltres. Quins mecanismes intuïtius fem servir per fer aquesta selecció tan personal, íntima i irracional?

El pas del temps, les emocions i l’herència genètica, evidentment deixen en els nostres rostres una empremta valuosíssima que ens enriqueix d’informació per anar a la recerca d’aquest misteri.

La primera reflexió es dirigeix a l’impacte visual d’un rostre estrany.

La segona reflexió correspon a quan es tracta de persones del nostre entorn familiar.

La tercera reflexió vol arribar a la consciència poc desenvolupada de la nostra societat que eludeix i esquiva el pas del temps, l’envelliment, la inevitable degeneració del nostre cos.

Per últim, i com a quarta reflexió, l’exercici que us proposo exigeix de nosaltres aprendre a mirar en silenci, perquè sens dubte cada rostre ens vol explicar alguna cosa.

Enfrontar-nos a un rostre, a una persona, exigeix comprensió, empatia, saber escoltar, compartir un temps possiblement fora de la comoditat d’un ordinador en una habitació buida. Malgrat la facilitat per comunicar-se, som testimonis i protagonistes d’una era de soledat i de progressiva individualització de les persones.

Aprendre a mirar-nos, observant el to de la pell, les empremtes a través de les arrugues i, sobretot, els ulls. Els ulls quan ens parlen i quan ens parlen sense paraules. La seva brillantor o buidor, l’aparent alegria i l’autèntica, el moviment a vegades imperceptible del conjunt de muscles del rostre que ens donen el caràcter, i tot això forma l’expressivitat genuïna de cada persona.

“Meitats” vol ser un exercici dur de visualització per arribar a perdonar-nos mútuament,  tan a través de  la nostàlgia del que haguéssim volgut ser, els progenitors, com amb la percepció ingènua per part dels fills de pensar que la joventut és per sempre.

Per comprendre l’esforç, per entendre, malgrat les circumstàncies, que la construcció d’un mateix és només un procés individual que exigeix constància i determinació, però sense oblidar en absolut els nostres orígens. D’on venim? Com som? I sobretot, què volem ser?