LA DONA DALI

 

El “revival” sobre Dalí sorgeix amb ànim, de valorar, i d’aprofundir en la seva obra, endinsant-me en els seus continguts a través de llibres d’art i biografies que parlen d’ell, i que em porten sempre a un mateix camí, el camí de la meva honesta, però provocadora reinterpretació, que fuig de la mofa o de la pretensió d’anar més enllà d’on ell va arribar, sense sobrevalorar-lo com a caràcter genial, sinó amb la percepció més conscient, de la seva, a pesar de tot, normalitat humana, amb mancances, frustracions i negacions d’una part del seu jo.

Potser ell i la seva genialitat, consisteixen a fer servir aquestes mancances per oferir un servei a l’art, com a fruit d’inspiració i fil inesgotable per parlar de coses que la majoria no s’atrevirien a voler veure i que si ho veiessin, no trobarien sentit al seu aprofundiment. Ell, refermat en la seva extraordinària individualitat, sempre fuig de les consciències col·lectives i, sobretot, indaga en el subconscient, en els seus propis dimonis, en les seves obsessions, ell sap que les veritats i les arrels dels conflictes interns, tenen aquí el seu origen.

En l’obra genial de Dalí, hi ha elements interessantíssims, des de la recerca del jo a través de l’instint sexual i el seu objecte. És en aquesta línia on m’he permès treballar, però amb la hipòtesi que Dalí hagués estat una dona. La utilització del meu cos per representar, és pura interpretació d’una idea.

La Dona-Dalí no vol ser musa. No es conforma a ser el centre d’inspiració, perquè té coses a dir. Aquesta dona, conscient del seu gènere, lluitadora per desemmascarar l’autèntica dona, aniquilada per les cultures i les religions des de fa segles, però que intueix els seus potencials hàbilment sotmesos.

Ella, està orgullosa del seu cos, de la seva força, però no de la força del seu sexe per erotitzar l’home, una força que veritablement la portarà a esdevenir un ésser complet per ella mateixa. Les seves qualitats creadores no solament vindran a través de la capacitat de ser mare, això serà només una de les opcions. La creativitat en la dona, fluirà en la diversitat de les seves qualitats, com a ésser humà potencialment empàtic i intuïtiu. La seva apetència sexual deixarà que flueixi per desinhibir-se de les formes que han marcat la seva conducta, des del desenvolupament dels temps i, sempre, sota la mirada de l’home, com a ésser per damunt d’ella. Les dones crearan i potenciaran els seus propis estímuls sexuals, assaboriran els homes, no solament com a companys i pares dels seus fills, sinó en la més pura forma física i protegiran les seves emocions al marge d’elements que les debilitin. Refermaran el seu cos voluptuós i potenciador de la seva pròpia libido. El poder de la dona és gran. El seu potencial d’autosuficiència podria haver estat perillós si s’hagués deixat que es desenvolupés en llibertat, podria haver controlat massa elements en civilitzacions passades i això, encara avui crea rebuig i espanta. Per això es va destruir la seva valuosa autoestima.

La dona ha de ressorgir, per totes les mancances que té pel fet de néixer dona.
On és la vertadera dona?

L’essència genial de Dalí i la dona, aquí troben una correlació, consisteix en el fet que tots dos esdevenen éssers amb mancances profundes i elements que els debiliten, però amb un interior potencialment carregat d’elements enriquidors, que desvetllen consciències i ens allunyen de les uniformitats d’ànima, del pensament gris i adormit.
És la intenció valenta de sobreviure assaborint l’instint per convertir-lo en una forma de servir a l’art… a l’esperit de tots.