La ment humana, és la part més inestable del conjunt del nostre organisme.
Ens dona impuls i la motivitat necesaria per actuar, per sentir, però també per patir i experimentar la solitud més esfereidora.
L`activitat que es desenvolupa al nostre cap conviu en una perpetua efervescència, l’inestabilitat que la caracteritza és la principal responsable de l`infelicitat de l`existència humana.
Posiblement els límits de les ments equilibrades són fàcils d`apreciar si la nostre observació és ràpida i poc documentada. Subin, com més relacions establim amb les persones i ens observem a nosaltres mateixos, hem de reconèixer que aquest límit és discutible i poc honest. Si volem ser sincers amb el que sentim, amb les nostres contradiccions i canvis emocionals que ens desconcerten i obsessionen, malauradament , no trobarem explicacions coherents.
Podriam però, preguntan-se on és l`equilibri?
Si assumim que l`inestabilitat forma part de la naturalesa humana, també aceptarem com a passatger, qualsevol entrebanc que duran l`existència del dia a dia sens dubte ens trobarem.
Les societats desenvolupades, giran l`esquena en quant aquest equilibri oscilan es tomba definitivament cap a la ment amb evidents síntomes de malaltia, quan aquestes febleses humanes són accentuades i caminen per sempre cap a la desestabilització, la obsessió, desgarrada i perillosament desequilibrada.
L’ objectiu del projecte és aconseguir que a través de les fotografies i desde un punt de vista respectuós, reflectir aquest col·lecctiu de persones marginades, amagades i gens còmodes per una societat amb valors superficials, on la solució per els problemes de grups d`humans no agradables és fugir del plantejament per afrontar al problema.
Cal demanar a la sensibilitat colectiva eines per acceptar, normalitzar i desesticmatitzar a aquests èssers humans portadors d`una malaltia mental.
Amb aquest projecte, el que es preten és que a través del visionament d`aquests retrats, posiblement crus i no agradables, aprofitar el que aquesta eina ens brinda, amb la posibilitat de prendre conciència, d`assumir amb realisme i empatía el que pot ser una ment que conviu amb un infern obsessiu i constant. La comprensió cap aquestes persones demana fer-ho visible, parlar de les sevas limitacions, però també de les qualitats i al que en ocasions, es podria potenciar.
El malalt és vulnerable, ell s´ha trobat amb la malaltia, la naturalesa la trait. No sabem fins a quin punt n`és concient, tampoc sabem si sap que existeixen altres estats mentals. També existeixen estadis i nivells de malaltia.
Als que ho vivim des de fora som incapasos d`imaginar-nos que és una malatia d`aquet tipo i al grau de patiment dels afectats i al seu entorn.
Les societats contemporàneas extremadament egocéntricas els i cal una sensibilització per sé consients i empatics amb als més desfavorits , els que viuen en las presons del seu estat, on irremediablament conviuen amb als propis inferns torbolens a través d`una ment inquieta , farida i dolorida.
Sobre tot endolorida per la falta de llibertat, cuan la llibertat l`entenem per la consciencia de que existeixan altres mons i camins per tria o simplement la voluntad de sortir-ne.
Al reflexa d`aquets retrats, d`aquets èssers, farits de ment i d`esperit, trobarem l`enprenta de las nostres propis incoherencias, contradiccions i desequilibris.
Aquesta reflexió en la cual convidem al espectador, cal mirar-los amb comprensió, amb humilitat i també amor… potser només cal que aprenguem a mirar amb la serenitat dels nostres propis ulls, com d`igual a igual.
Posiblement ens trobarem que al reflecxa dels seus rostres no estan tan lluny de la nostre caricature.
Potser, ens en adonarem que caos es troba, en la ment dels èssers vius.
La diferencia només està en tenir-ne conciencia, o no.