ON SÓN LES DONES

Les dones hem après a conviure en un entorn hostil vers la nostra condició.

Hem estat educades amb la percepció d’una sola mirada, un món androcèntric, on les funcions de les dones i el seu ésser estan, malgrat tot, en segon terme.

Totes les aportacions que les dones han anat fent al món de la cultura, les arts i la ciència en el transcurs dels segles s’han obviat, anul·lat. El buit és infinit, trist, és l’evidència més absoluta d’una conspiració premeditada i que, curiosament, ha trobat consens en totes les cultures.

El resultat, però, després de segles, és que som orfes de referents femenins potents.

Ens hem cregut un paper que se’ns ha donat generació rere generació, ni tan sols hem tingut l’opció de triar per on ens decantàvem.

Les nostres llàgrimes de sang ploren per la identitat confusa, desapareguda i perduda.

Ens desprenem d’allò que és superflu, del que ha esdevingut en feridora naturalitat. El desemmascarament és lent, profund i dolorós.

Hem d’assajar llenguatges diferents, més directes i clars quan es fa referència al nostre cos. La dona ha de deixar de ser, en primer ordre, la representació del seu cos.

El cos d’una dona només pertany a ella mateixa, és la lliçó que hem de practicar amb més persistència les dones del futur.

La transformació que es genera en nosaltres flueix cada mes, amb la nostra sang, la sang de les dones. No com un càstig, és un privilegi, un símptoma d’alegria, el més íntim, per renovar-nos sempre.

On són les dones?

Com seríem… si haguéssim sigut?