A través dels retrats de diferents dones de Cultura Musulmana amb aquest projecte preteng és demanar a l’espectador una mirada mes profunda i respectuosa cap als valors d’altres cultures.
Possiblement, el projecte pot semblar una plataforma per qüestionar la simbologia i el perquè del mocador al cap de les dones de cultura musulmana. Sabem que per aquesta direcció, entraríem en un conflicte d’idees tan en sectors socials, polítics, feministes i religiosos de totes les tendències.
No arribaríem a cap conclusió enriquidora, només a la de fer una crítica gratuïta des del punt de vista de la cultura occidental. Irremeiablement, les distàncies de desconeixement creixerien i de cap manera fomentaríem la comprensió, l’empatia i el respecte per la diferència.
No fa masses anys, potser uns cinquanta, a la missa dels diumenges a l’església catòlica, les dones i les nenes ens posàvem un vel o mantellina per tapar el cabell. Cada forma estètica que adquireixen els éssers humans a través dels temps i de les cultures és fruit del afany de pertànyer al grup. Em refereixo, per exemple, als tatuatges, els pírcings, la coloracio dels cabells . Segurament, moltes modes actuals de mini faldilles, mini shorts, sabates d’agulla, etc., no agraden a tothom.
L’arreglo personal té un transfons social, sexual i psicològic, i evidentment, i si aprofundim, no sempre ens agradarien les conclusions, segurament hi trobaríem molts motius per rebutjar-los. Però en el moment en que creem un problema amb judici de valors respecte un col·lectiu, aquest s’hi aferrarà encara més, i sobretot si aquest col·lectiu es sent rebutjat i marginat.
Les imatges en l’actualitat ens envaeixen. En el fons es van impregnant en el nostre imaginari, possiblement en més profunditat de la que imaginem. A través d’aquesta eina, la fotografia, demano,el respecte per la diferència, l’empatia i l’acceptació cap a tradicions que no acabem d’entendre i malgrat tot, no s’allunyen tant de les nostres. Occident a meinx tingut la cultura Musulmana, som grans desconeixadors de la seva llarga i antiga historia.
Les fotografies d’aquestes dones demanen un reset, tornar a començar, a aprendre a mirar amb la mirada respectuosa i preparats per veure a través dels seus ulls, la seva bellesa, la seva fermesa en estimar els seus orígens i mostrar al món que els seus valors són tant nobles com els nostres.
El mocador, és una forma física externa. D’aparences intranscendents la cultura occidental guanya amb ambigüitats i incongruències (es part positiva del concepte de llibertat, de mostrar-se como cada individu hagi decidit proyectarse), cal reflexionar al respecte.
El triomf més gran, si som capaços, serà per les generacions que vindran. Aconseguirem, amb aquest esforç, haver guanyat a les formes i a les diferències. Com a resultat obtindrem el respecte mutu, profund, per així, viure en un món més just.
Cal treballar i demanar un esforç col·lectiu per eradicar les segregacions, els odis i les indiferències. La realitat és que totes i tots formem part del col·lectiu de la humanitat i , malgrat que a certes mentalitats els i costi d’entendre, tenim les mateixes necessitats, de calor humà, de tendresa, de respecte i de viure amb equilibri a la recerca d’espais de felicitat.